PRODUCTES
PATROCINA:
DESTAQUEM:
AMB EL SUPORT DE:
Productors
CONTACTE
C/ Sant Roc, 11 – 1er
08401 Granollers
938792491
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Sobirania alimentaria, transformem el model alimentari
Darrerament, el concepte de la sobirania alimentaria està en boca de tots i totes. Són molts els moviments socials que reivindiquen un canvi del model agroalimentari a nivell mundial basat en els valors de justícia social i desenvolupament sostenible. Però què és realment la sobirania alimentaria? Quin és l'origen del concepte?
Segons l'enciclopèdia Viquipèdia la sobirania alimentaria es defineix com a “el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten: a tenir dret i accés a la terra, als recursos naturals, a poder alimentar-se de forma sana i saludable amb aliments lliures de transgènics, a protegir i a regular la producció i el comerç agrícola interior amb l'objectiu d'aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària”. El primera cop que algú va introduir el concepte va ser Via Campesina, un moviment internacional que coordina organitzacions de petits i mitjans productors. Va fer-ho durant la Cimera Mundial de l'Alimentació de la FAO, l'any 1966 a Roma.
Veterinarios Sin Fronteras ens explica a través d'aquest vídeo animat 4 punts fonamentals sobre el concepte de sobirania alimentària.
La lluita per la sobirania alimentaria és especialment important a Amèrica Llatina. Països com Colòmbia, Argentina o Bolívia es caracteritzen per un moviment consolidat i molt actiu que defensa els drets dels seus pagesos. En aquest article sobre sobirania alimentaria i dona, una de les membres de la Coordinadora Nacional de Dones Rurals i Indígenes assegura que en l'actualitat “només el 2% de la terra està en mans de pagesos i comunitats indígenes”. 
Però, de fet, no cal anar tan lluny per a parlar de sobirania alimentaria. Aquest estudi “Luchas populares frente a la concentración y el acaparamiento de tierras en Europa” mostra diferents experiències sobre lluita i resistència al camp a Andalusia.
A Catalunya, la sobirania alimentaria també té la seva raó d'èsser. La població activa agrària suposa menys del 2% de la població activa catalana i la manca de relleu generacional a les finques provoca que la pagesia catalana s’estigui envellint per moments.
Des de l’òptica de la Sobirania Alimentària resulta evident que per tal de garantir la continuïtat del teixit productiu agrari al nostre territori cal encarar profundes i àmplies reformes al llarg de tota la cadena alimentària. Un canvi tan dràstic que, de fet, s’hauria de plantejar com un veritable canvi de paradigma, una autèntica revolució.